Manel, Els Amics de les Arts, Mishima, Antònia Font. Lluny d’aquell rock dels noranta, el nou pop català emergeix amb força. Ara bé, què hi ha darrera d’aquesta onada? Més enllà de la despolitització de la llengua catalana i de la qualitat musical d’aquests grups, l’explicació sembla trobar-se en altres raons. Per comprendre millor les causes del fenomen, Grups Emergents dedicarem l’estiu a parlar amb els seus protagonistes indirectes –productors, discogràfiques i caps de premsa–. Perquè ara no ens interessa tant el que hi ha davant del teló sinó el que hi ha darrere. Només d’aquesta manera podem explicar el nou pop català per dins.
Avui, després d’una petita aturada per motius acadèmics, Grups Emergents tornem a posar en marxa la màquina. I ho fem amb Samitier, un grup que des del llançament del seu primer disc –“Missatges a l’aigua”, l’any passat– ha començat a treure el cap amb força dins del panorama musical del nostre país.
Des d’avui ja són nostres els dominis .cat (www.grupsemergents.cat) i .com (www.grupsemergents.com). Després d’un parèntesis obligat per motius acadèmics, ben aviat podreu tornar a gaudir de noves entrevistes als grups emergents més destacats del nostre país. Fins aviat!
Ja fa gairebé dos mesos que Grups Emergents va néixer per convertir-se en l’altaveu del panorama musical emergent català. Quart Primera, La Iaia, Pulpopop, Defelpa, Deboits, Mine!…Aquests són els noms dels primers grups que han passat pel nostre bloc. Però avui, per celebrar els nostres primers mesos de vida, publiquem una entrada especial: un dia de concert amb La Iaia.
En motiu de la celebració de la gala dels Premis Enderrock 2011, des de Grups Emergents us oferim una petita crònica de com va anar la nit. Com no podia ser d’altra forma, els tres autors d’aquest bloc vam estar al costat de la música del nostre país.
Psiquedèlia, rock, música festiva i drama quotidià concentrat en quatre músics que canten i composen per igual. Això és MiNE!, el grup que us presentem aquesta setmana. Sota l’ambigüitat de l’etiqueta “pop”, aquest quartet barceloní ens ofereix un so difícil de definir que acompanya unes lletres que remeten a la pèrdua de l’adolescència. El resultat és únic. No us ho perdeu!
Continuem avançant. L’inventari musical de Grups Emergents torna a créixer per acollir Deboits al prestatge de les entrevistes. Meitat catalans i meitat menorquins, aquests sis músics “hereters de pescadors i forners” ens proposen un pop sorneguer tan insòlit com les seves lletres. De muntanya i de mar, de pagès i de ciutat… Deboits és una barreja peculiar. A què espereu per conèixer-los?
Després d’un breu parèntesis obligat, Grups Emergents torna amb una nova entrevista, aquesta vegada a Defelpa. Aquest grup de set “adolescents que ja passen dels 30” va debutar l’any 2009 en directe i des d’aleshores no ha parat de fer concerts. Un pop d’instrumentacions poc habituals i unes lletres quotidianes són la seva emprempta. Mentre esperem el seu primer treball “professional”, avui us presentem un so certament peculiar i agredolç.
Ens trobem a primera hora de la tarda amb l’Edgar Massegú a la vila de Gràcia. Ell, juntament amb en Pau Boïgues, formen el duet Pulpopop, un projecte que va arrencar fa més de dos anys. El seu primer treball, Cuit ben cuit!, va suposar el tret de sortida per a un grup que s’ha guanyat l’etiqueta de singular amb el seu llenguatge propi. Unes lletres i una vestimenta impregnades de tocs surrealistes, sense perdre mai l’elegància, els caracteritzen. Des de fa unes setmanes enregistren, de la mà de Miqui Puig, quatre temes destinats a un epé.
Això no s’atura. Després d’haver entrevistat els 4t 1a, Grups Emergents ens hem desplaçat fins a la capital d’Osona per entrevistar el líder de La Iaia. Aquest “experiment musical amb ingredients casolans” –tal com així defineixen el projecte els seus propis integrants– va enregistrar el primer treball El meu Vaixell el 2010, un any després d’haver guanyat el Vicsona. No obstant, l’impuls definitiu els va arribar amb el primer premi del Sona 9 2010. Esperant el seu segon treball –que arribarà aquest setembre–, us presentem un folk vigatà del que se’n sentirà a parlar.